Palma, 19 de desembre de 2025 – L’Associació Balear de l’Arbre (ABA) manifesta el seu més profund rebuig, decepció i consternació davant la recent tala de les 17 Phytolaccas (ombrús) situades a la plaça Llorenç de Villalonga. No els donam ni un vot de confiança, ja que aquest no és el projecte que l’ABA recolzava en la nota de premsa anterior. Aquesta actuació, executada per l’Àrea de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Palma, suposa una pèrdua irreparable per al patrimoni natural de la ciutat i s’ha dut a terme ignorant les peticions de diàleg i transparència tècnica sol·licitades per experts i entitats ecologistes. Tenint en compte la desertificació per la crisi climàtica, s’ha malbaratat una oportunitat tan valuosa com imprescindible de conservar i protegir la biodiversitat en entorns urbans.
Arbres sans d’entre 50 i 80 anys condemnats sense un informe especialista
Des de l’ABA se subratlla que es tracta de l’eliminació de éssers vius d’entre 50 i 80 anys d’edat que, a manca d’un informe tècnic detallat per part d’especialistes i de l’opinió d’un tècnic VETcert (Certified Veteran Trees Specialist) en aquest arbrat, presentaven un estat de salut aparentment òptim.
Mitjançant aquests actes que evidencien tanta absència de professionalitat, han demostrat que només pot tractar-se d’una decisió desmesurada que manca enormement de principis, incomplint:
- Els desitjos de la ciutadania.
- Opinions contrastables de molts especialistes a nivell nacional i internacional.
- La Carta del Dret dels Arbres a la Ciutat, que prioritza la conservació d’exemplars consolidats i la cerca d’alternatives a la tala.
- I sobretot, el respecte a l’arbrat madur.
L’associació lamenta que la decisió s’hagi emparat de forma genèrica en motius de “seguretat” després dels darrers temporals, sense haver esgotat les múltiples vies de gestió que l’arboricultura moderna ofereix abans de recórrer a la tala imminent. Per tant, els comunicats previs d’abatiment per risc continuen mostrant-se injustificats, exposant així la ciutadania a un risc encara més elevat per cops de calor quan ens trobam a altes temperatures a l’ombra, la qual, entre d’altres beneficis, ja no tenim.
Hem d’actuar amb fermesa, mai pensem que les paraula d’Urbano a la reunió de Mesa Verde de fa un mes anés a executar-se quan va dir amb ràbia i molt de sentit: ‘Aquests arbres es talen sí o sí’. Això és ego, no és un gestor del poble.
Què s’hauria pogut fer abans de la tala?
L’ABA sosté que existien alternatives tècniques viables per garantir la seguretat ciutadana sense sacrificar aquests exemplars de gran port. Entre les mesures que l’administració hauria d’haver avaluat i executat es troben:
- Diagnòstics individualitzats: Avaluar el risc mitjançant mètodes científics contrastats (VTA, QTRA) en lloc d’una condemna col·lectiva i genèrica.
- Podes de manteniment i seguretat: Reducció selectiva de capçada per disminuir l’“efecte vela” i millorar l’estructura de l’arbre.
- Substitucions pautades: En cas de risc real en exemplars específics, s’hauria d’haver optat per un pla de substitució gradual i planificat, permetent que la ciutat no perdi de cop la seva cobertura vegetal i ombra.
- Transparència i Mesa Verda: Un espai de diàleg tècnic real on es presentessin proves de les suposades patologies abans de procedir a una actuació irreversible.
Atemptat contra el microclima i la biodiversitat
L’eliminació massiva d’aquest arbrat madur té conseqüències directes i immediates sobre el microclima urbà, la salut pública i la biodiversitat local. “Protegir l’arbrat urbà és protegir un patrimoni comú. La ciència i la responsabilitat institucional haurien d’haver guiat aquest procés, no la urgència proclamada, fa aproximadament un any, per eliminar el risc a base de motoserra”, afirmen des de la junta de l’ABA.
Aquesta denúncia compta amb el suport de col·lectius clau com Amics de la Terra, el GOB i SEO/BirdLife Mallorca. L’ABA cataloga d’incoherent realitzar un projecte d’execució per foraneïtat i substitució immediata d’arbrat veterà gestionable per arbrat jove (Ceiba), tan poc autòcton com les anteriors Phytolaccas.
De manera constructiva esperam que, almenys, el projecte a realitzar sigui veritablement premeditat, ambiciós, enjardinat i no una altra contribució al gaudi turístic.